MORT SOBTADA A L'ESPORT

És probable que el primer cas de
mort sobtada del que es tenen notícies és el del soldat grec Philippides, l’any 490 aC, qui va morir poc desprès d’haver corregut 42 km per anunciar a Atenes la victòria sobre l’exèrcit persa.
Tots hem conegut directa o indirectament algun cas de persones aparentment sanes que han patit una mort sobtada. Tenen especial rellevància aquelles que han succeït durant la pràctica esportiva, perquè solen afectar a gent sense problemes coneguts de salut i poden tenir un gran impacte social i mediàtic. No hi ha dubtes de que la pràctica regular d’esport té efectes beneficiosos sobre la salut, però també és cert que l’exercici físic intens, així com d’altres situacions estressants, poden ser desencadenants de complicacions en persones amb malalties del cor.

Entenem per mort sobtada aquella que es produeix de forma inesperada durant la primera hora des de l’aparició de símptomes. És molt més freqüent en homes que en dones, i la seva incidència se situa al voltant de 1:100.000 atletes i any. Els esportistes amb malalties cardíaques no diagnosticades tenen un risc molt superior.

Estudis recents realitzats demostren que més del 80% dels casos de mort sobtada tenen una causa cardíaca. D’entre les causes cardíaques, la malaltia de les artèries coronàries n’és la principal responsable, representant al voltant del 60% del total. Altres cardiopaties causants són les malalties valvulars, les miocardiopaties, la cardiopatia hipertensiva i les malalties elèctriques o canalopaties. Si ho analitzem per edats, per sobre de 30-35 anys, la majoria són degudes a malaltia coronària; però en nens i gent jove tenen molta més presència aquelles malalties de tipus congènit, com algunes de les mencionades abans.

Evidentment, la millor prevenció passa per un diagnòstic precoç de les malalties potencialment causants. Identificar els possibles candidats a patir un episodi de mort sobtada és un repte per al sistema sanitari. A Itàlia, des de 1982, la instauració d’un programa nacional de screening obligatori per a tots els joves participants en activitats esportives s’ha acompanyat d’una dràstica reducció dels episodis de mort sobtada durant la pràctica esportiva. Aquest fet ha estat vinculat a la detecció precoç de problemes cardíacs d’origen genètic, mitjançant la realització d’un electrocardiograma. Però la realització de proves diagnòstiques a una immensa quantitat de persones aparentment sanes xoca amb problemes de tipus econòmic i organitzatiu, sense oblidar els inconvenients de la possible detecció de “falsos positius”.

En general, les persones que ja han patit un problema cardíac i són controlades per un cardiòleg, ja han estat sotmeses a una valoració individualitzada del risc de mort sobtada, i han estat considerades les necessitats de tractament per a prevenir-la (farmacològiques, de revascularització, implantació d’un desfibril·lador…).

Si esteu interessats en saber més sobre Primers Auxilis punxeu aquest enllaç:
Veure Primers Auxilis en Aturada Cardiorespiratòri
ñya.

El problema és que més de la meitat dels casos es produeixen en persones que mai han tingut una malaltia cardíaca coneguda. Què podem fer els metges per a identificar aquests casos? En primer lloc, donada la freqüència de la malaltia coronària com a causant de mort sobtada, la identificació i tractament dels factors de risc de patir-la és clau. Aquests factors, ben coneguts, són el tabaquisme, la hipertensió arterial, la diabetis, les alteracions del colesterol, el sedentarisme i una alimentació inadequada, entre d’altres. Una història clínica detallada, fent especial èmfasi en la presència d’antecedents familiars i de símptomes preocupants com dolor toràcic o pèrdues de coneixement, així com l’auscultació del cor, ens poden alertar sobre l’existència de malalties amb risc de mort sobtada. Una prova tan senzilla com l’electrocardiograma permet descartar certes malalties o, en sentit contrari, posar-nos en la pista d’un diagnòstic. El ventall de proves diagnòstiques en cardiologia és ampli, i la informació que ens proporcionen molt acurada. L’altre repte és el d’oferir la màxima fiabilitat sense exposar el pacient a un excés de proves, i especialment evitant els riscos i efectes secundaris d’algunes d’aquestes exploracions. I això es pot aconseguir amb una valoració personalitzada.

Aquest és un enllaç interesant que us recomanane que llegiu:
Veure Els Anabolitzants a l'Esport