LA DOBLE CIRCULACIÓ SANGUÍNEA

La sang circula constantment per dins dels vasos sanguinis fins a recórrer un circuit tancat.

El circuit tancat de la sang fa dues voltes per a poder dur a terme les seues funcions de repartir l’oxígen i els nutriens pel tot el cos i després transportar les substàncies de rebuig per tal que siguen eliminades. S'anomena circulació doble.

Aleshores,  podem dir que la circulació sanguínea es pot dividir en la circulació general o circulació major  i la circilació pulmonar o circulació menor.

-  Circulació general: El recorregut de la sang s'inicia al ventricle esquerre del cor, carregat d'oxigen, i s'estén per l'aorta i el seu brancam arterial fins al sistema capil·lar, on es formen les venes que contenen sang pobre en oxigen. Aquestes s'aboquen en les dues venes caves (superior i inferior) que drenen en l'aurícula dreta del cor.

-  Circulació pulmonar
: La sang pobre en oxigen surt des del ventricle dret del cor per l'arteria pulmonar que es divideix en sengles pulmons. En els capil·lars alveolars pulmonars la sang s'oxigena i és reconduïda per les quatre venes pulmonars que drenen la sang rica en oxigen, a l'aurícula esquerra del cor.

Podem dir que la sang a la circulació general fa el següent recorregut:

AURÍCULA ESQUERRA -- VÀLVULA MITRAL -- VENTRICLE ESQUERRE -- VÀLVULA AÒRTICA -- ARTÈRIA  AORTA -- ARTÈRIES DEL COS -- ARTERIOLES -- CAPIL.LARS -- VÈNULES -- VENES DEL COS -- VENES CAVES -- AURÍCULA DRETA

Igualment, podem dir que la sang a la circulació pulmonar faria el següent recorregut:

AURÍCULA DRETA -- VÀLVULA TRICÚSPIDE -- VENTRÍCLE DRET -- ARTÈRIA PULMONAR -- CAPIL.LARS ALVEOLARS -- VENES PULMONARS -- VÀLVULA PULMONAR -- AURÍCULA ESQUERRA

Quan acaba la segona volta, es torna a iniciar el circuit. És la circulació completa.

Com a curiositat, us aconselle que visiteu la següent pàgina web, on  es parla de la Circulació Placentària:  http://www.pted.org/?id=sp/fetal1 .  

Per a finalitzar us  pose un documental molt interessant on tracten tots els aspectos més rellevants del Sist. Circulatori:

Valors de l'INR . Anticoagulants

Els anticoagulants orals (Sintrom) són fàrmacs que fan que la sang tarde més temps a coagular, amb la finalitat d'evitar la trombosi i l'embòlia. Amb una dosis apropiada mantinen el valor de INR entre 2 i 4, ideal per a previndre tant el risc de trombosi o embòlia com també el risc d' hemorràgia.
Punxeu aquest enllaç si teniu curiositat i voleu saber més d'anticoagulants i d'antiagregrants plaquetaris : https://www.thrombosisadviser.com/es/_trombosis/embolia-pulmonar/anticoagulantes-con-antiagregantes-plaquetarios/

El International Normalized Ratio (INR) es una forma d’estandaritzar els valors obtinguts a través del temps de protrombina. S’ usa principalment per al seguiment de pacients baig tractament  anticoagulant  (per a previndre trombosi o embòlies).

El control analític es realitza mesurant el “temps de protrombina” (TP). El resultat s’expresa com INR (ratio internacional normalizada), que és el cocient (divisió) entre el TP de pacient en tractament y el TP teòricamente normal (en personas sanes sense tractament amb amb anticoagulants orals).
El TP normal es de unos 10-12 segundos.  Per ejemple:
una INR Sintrom = 3.0 significa que el TP del pacient és 3 vegades més llarg que el normal, és a dir, d’uns 30-36 segons.

El INR recomanat (o  INR diana) variarà segons la causa que motivà el tractament anticoagulant:

INR
Fibrilació auricular	2,0-3,0
Pròtesis valvular aòrtica	2,0-3,0
Pròtesis valvular mitral	2,5-3,5
Pròtesi valvular tricùspide	2,5-3,5
Pròtesi múltiples	2,5-3,5
Tromboembolisme venós	2,0-3,0
Altres	2,0-3,0

Nota: Poden haber excepcions particulars a aquestos nivells generalmente establerts. Cada pacient és diferent i pot necessitar un tracte personalitzat.

El risc de trombosi o embolies augmenta si la INR està per baix de 2,0. Cuanto més ens apropem a INR = 1,0, major risc. Una INR = 1 significa que en eixe moment el pacient no està anticoagulat en absolut.
El risc d’ hemorragies augmenta si el valor INR està per dalt de 4. Quant  més alt és el valor INR, major risc de sangrat.
Els valors de INR entre 2 – 4 són els que tenen un menor risc conjunt de trombosis o hemorragia.
El risc de complicacions augmenta amb una dolenta qualitat dels controls o amb controls excesivament espaciats al temps.

En aquestos últims anys s'ha incorporat un nou sistema per el control dels pacients que prenen anticoagulants orals (Sintrom).Aquesta nova tècnica canvia la manera d'obtenir la mostra de sang, en comtes de ser una punció venosa, passa a ser una punció capil·lar (al dit de la mà). Aquesta técnica proporciona una sèrie d'avantatges tant a l'usuari com a la organització del centre:  

− menor traumatisme a l'extracció

− es coneix el resultat de forma immediata, tot i que han de seguir venint a recollir la pauta

− no hi ha manipulació ni transport de mostres, que evita problemes que poden alterar els resultats.
Punxeu el següent enllaç per saber el protocol per a fer una punció capl.lar:
http://central2.lrc.es/Extracci%C3%B3n%20capilar%20per%20control%20Sintrom.pdf

 ANTICOAGULANTS  ORALS

Com s'ha de prendre? 

− Tots els dies i a la mateixa hora

− Prengui la dosis exacta indicada al calendari. No ha de canviar mai la dosi pel seu compte.

− Si se n'oblida prengui la dosi l'abans possible, si és dins el mateix dia. Si un dia se n'oblida, no prengui doble dosi l'endemà.
− No ha de prendre cap nou medicament sense consultar-ho abans amb el metge.
− No suprimeixi cap medicament ni el Sintrom sense posar-se en contacte amb el metge.
− Eviti les begudes alcohòliques
− El seu règim alimentari ha d'ésser el més constant possible. Procuri prendre, aproximadament, la mateixa quantitat de verdura tots els dies. Procuri no prendre aliments flatulents: col, coliflor, cigrons, castanyes, xocolata, etc.

Us aconselle veure el següent enllaç:  http://www.academia.cat/files/425-7318-DOCUMENT/Reverter1513Nov14.pdf . , on es parla de les ventages i els inconvenients dels Càssics i Nous Anticoagulants .                
                                                

                                                                         MOLT IMPORTANT!!!

 En cas d'extracció dentària, intervenció quirúrgica o accident, ha de notificar-ho al metge, dentista o cirurgià; ja que, l' intervenció, encara que siga menor, ha de ser programada i amés s´ha de pautar una nova posología dels anticoagulats per als dies de pre i post-operatori per a previndre possibles hemorràgies.

Complicacions:

− Petits sagnats : genives, nas, mocs, hematomes, etc; caldrà comunicar-ho al proper control
− Si fa deposicions negres o ha patit algun traumatisme important o té mal de cap molt intens d'aparició brusca, dificultat per parlar o alteracions de la visió, cal consultar al metge el més aviat possible.
− És recomanable portar a sobre algun tipus d'identificació que indiqui l'ús d'anticoagulants orals. 

       

INSUFICIENCIA VENOSA: LES VARIUS

Les varius són la dilatació i deformació de les venes, generalment de les cames.

 Les venes són els vasos sanguinis que retornen la sang cap al cor. Per tal que la sang pugui vèncer la gravetat per fluir cap amunt i no cap als peus, les venes tenen un sistema de vàlvules que quan passa la sang es tanquen i eviten que retrocedeixi. Per debilitat de les parets dels vasos sanguinis, els fulls de les vàlvules se separen, deixen de funcionar correctament, no tanquen bé i la sang flueix en sentit contrari i s'estanca a les venes, que s’eixamplen, es dilaten i esdevenen tortuoses.
Per a més infomació podeu punxar al següent enllaç:
Veure Trombosi del Viatger.

Una de cada deu persones té varius. La patologia venosa no només és un problema estètic, sinó també un problema de salut del qual poden derivar complicacions a llarg termini.

Símptomes de les varius

Els símptomes principals de les varius són venes inflades, venes visibles sota la pell, pesadesa de cames, rampes, picors i fins i tot dolor fort.

Factors de risc

Els principals factors de risc per a l’aparició de varius són l’herència genètica, el sobrepès per obesitat o embaràs, els canvis hormonals, els hàbits sedentaris i les pautes posturals estàtiques i continuades.

Es poden prevenir les varius?

 

L’aparició de varius no es pot prevenir, però se’n pot endarrerir la formació i suavitzar-ne els efectes. Per aconseguir-ho cal seguir un estil de vida actiu, mantenir un pes adequat i una alimentació saludable, evitar postures estàtiques durant llargs períodes de temps, especialment estar dret, no creuar les cames ni tenir-les doblegades, i utilitzar roba no cenyida i sabates de taló baix. Eventualment, les malles compressores poden resultar efectives per aconseguir una bona circulació de la sang.

Com es diagnostiquen les varius?

El diagnòstic el realitza un metge especialista en angiologia i cirurgia vascular a partir de la valoració clínica completa de la persona.
En funció dels paràmetres personals del pacient, s’ abordarà la patologia amb el tractament més adequat per obtenir els millors resultats.

TRACTAMENT

Tractaments no quirúrgics

 - Esclerosi

- Crioesclerosi

- Esclerosi ambn microespuma

- Làser vasculight



-Mitges de compressió

Facilita la funció vascular per aproximació de les vàlvules: s’uneixen les vàlvules per la pressió externa. Augmenta la velocitat del flux sanguini. Millora la funció capil·lar: per reducció de la pressió de reflux els capil·lars són capaços d’absorbir millor els fluids. I redueix l’edema.

Hi ha un gran ventall de tipus de mitges i és important escollir les que ens siguin més adequades.  A l’hora de fer aquesta tria haurem de tenir present que ens han de prendre les mides a diferents punts de la cama i triar la compressió més adequada, amb l’ajuda del metge o professional sanitari que ens aconselli. 

-Exercici físic

Es poden realitzar exercicis posturals,  mantenint les cames aixecades quan ens asseiem i fer  moviments circulars i endavant i enrere amb els peus. També és una bona pràctica dormir amb el llit aixecat 15 cm, en la part dels peus, si s’eleva el llit amb un coixí, és millor fer-ho per sota del matalàs.

 L’activitat física és important tant per a mantenir el pes, com per afavorir el retorn venós, ja que els musculs al moure’s  bombegen la sang cap amunt (facilitant l’arribada d’esta al cor ). Caminar, anar amb  bicicleta són excel·lents.

 
 -Tractament Farmacològic

Amb l’administració de venotònics via oral i/o local ( tenen efecte vasoconstrictors i afavoreixen el retorn venós), i/o diürètics ( al eliminar líquids també afavoreixen el retorn venós), conjuntament amb l’aplicació de gels freds per a tonificar les venes i així disminuir la sensació de pesadesa.

 - Dieta Saludable.

Us recomane la següent página web:  http://nutricionpracticamur.123miweb.es/.

Tractaments quirúrgics

- Endolàser
- Radiofreqüència
- Fleboextracció (Stripping)
- Flebectomía

HIPERTENSIÓ : L'ENEMIG SILENCIÓS

La hipertensió es pot classificar com a essencial (primària) o secundària:

• La hipertensió essencial o primària vol dir que no es pot trobar cap causa mèdica que expliqui la pressió arterial elevada. Més del 95% de les hipertensions arterials són de tipus essencial.
• La hipertensió secundària indica que la pressió arterial alta és conseqüència d'una altra malaltia, com ara una malaltia renal o tumors (adenoma suprarenal o feocromocitoma).

Punxeu el segënt enllaç per Veure Consells per a Prendre la Tensió .

La hipertensió persistent és un dels factors de risc de: accident vascular cerebral, infart de miocardi, insuficiència cardíaca i aneurisma arterial, i és la principal causa d'insuficiència renal crònica.

L'edat és un factor de risc important.

 Símptomes i signes

• La hipertensió essencial lleu a moderada sol ser asimptomàtica.
• La hipertensió accelerada s'associa amb mal de cap, somnolència, confusió, trastorns visuals, nàusees i vòmits (encefalopatia hipertensiva).
• En els xiquets i lactants, alguns dels signes i símptomes són especialment importants com a retard del creixement, convulsions, irritabilitat o letargia, i dificultat respiratòria.
• En els nens pot causar mal de cap, fatiga, visió borrosa, epistaxi, i la paràlisi de Bell.

Les retines es veuen afectades, així el fons d'ull es veu una reducció del diàmetre de les artèries retinals i, en la hipertensió accelerada, fins i tot: hemorràgies o edema de papil·la.

Diagnòstic

La hipertensió arterial definida és l'elevació de les xifres de pressió arterial sistòlica (PAS) ≥ 140 mmHg i/o pressió arterial diastòlica (PAD) ≥ 90 mmHg. La hipertensió sistòlica aïllada correspon a una PAS ≥ 140 mmHg amb PAD <90 mmHg. La hipertensió clínica aïllada és una HTA registrada únicament a la sala de consulta amb pressió arterial ambulatòria d'una PAS < 135 mmHg i/o PAD < 85 mmHg. La hipertensió resistent implica una PAS ≥ 140 mmHg o una PAD ≥ 90 mmHg, tot i que hi ha un compliment adequat del tractament prescrit i algun dels fàrmacs és un diürètic.

La pressió arterial s'ha de mesurar dues vegades per cada visita en tres visites consecutives i s'ha de calcular la mitjana per visita. La pressió (o tensió) arterial (PA) és la pressió exercida per la circulació de la sang a les parets dels vasos sanguinis, i és un dels principals signes vitals. En cada batec del cor, la PA varia entre un màxim (pressió sistòlica) i un mínim (pressió diastòlica) de pressió. La PA disminueix a mesura que la circulació sanguínia va des del cor per les artèries, i té un major descens en les petites artèries i arterioles, i segueix disminuint a mesura que la sang es mou a través dels capil·lars i torna al cor per les venes.

El terme de pressió arterial generalment es refereix a la pressió que es mesura en el braç d'una persona, concretament en l'artèria braquial, utilitzant un esfigmomanòmetre. La PA d'una persona s'expressa generalment en termes de la pressió sistòlica i la pressió diastòlica, per exemple, 115/75 (o tradicionalment "11,5 per 7,5").

La HIPERTENSIÓ ARTERIAL (HTA) és una malaltia crònica consistent en una elevació persistent de la pressió arterial, per sobre de 140/90 mmHg. 

Per poder diagnosticar hipertensió arterial, les xifres mitjanes de pressió arterial han de ser elevades en cadascuna de les tres visites. S'ha de calcular el terme mitjà de les mitjanes de les tres visites .Us aconselle que visiteu el segënt enllaç per a saber més de la hipertensió:
 http://www.anatomiahumana.ucv.cl/morfo2/vasos.html.

Conseqüències

El risc de patir un esdeveniment cardiovascular depèn no solament de les xifres de pressió arterial, sinó també de la presència o no d'altres factors de risc cardiovascular (FRC), de manifestació en òrgans diana (MOD) i de la presència o absència de malaltia cardiovascular clínica (MCC) i/o condicions clíniques associades.

• El cor treballa amb més força i pot conduir a:
• Una arteriosclerosi de les coronàries (malaltia coronària).
• Una insuficiència cardíaca.
• La pressió en el sistema arterial pot conduir a un aneurisma arterial.
• El ronyó funciona malament i agreuja el problema de la hipertensió, que pot conduir a una insuficiència renal.

Tractament no farmacològic:   Modificacions en l'estil de vida

Seria aconsellable el següent:

• Descens de pes.
• Evitar hipertensors:
• Disminuint del consum d'alcohol: menys de 30 g. al dia en homes i de 20 g. en dones.
• Regalèssia.
• Reducció de la ingesta de sodi (menys de 6 g de sal comuna al dia).
• Exercici físic moderat aeròbic i isotònic (caminar, córrer, nedar, ballar, aeròbic, ciclisme ...) practicat de forma regular i gradual, durant 30-45 minuts al dia, la majoria dels dies de la setmana.
• Dieta rica en potassi i calci: consum elevat de fruites i vegetals, amb disminució de la ingesta total de greixos i de la proporció de greixos saturats; preferible peix a la carn.
• La supressió del consum de tabac és una mesura coadjuvant essencial per disminuir el risc cardiovascular global.

Tractament Farmacològic

 L’aparell cardiovascular és un sistema complex, necessari i vital per al funcionament del nostre organisme, de manera que les malalties que li afecten tenen un carácter greu o molt greu.

 Per tant, el tractamament sempre serà una tasca del metge o especialista què primer diagnosticarà la malatia hipertensiva i després determinarà el seu tractament.

Els principals fàrmacs utilitzats per a tractar les hipertensions són:

Antihipertensius classificats, aproximadament, per ordre decreixent d'ús: 

• Adrenèrgics d'acció central.
• Alguns vasodilatadors.
• Antagonistes dels receptors d'angiotensina II (ARA-II).
• Blocadors d'adrenoreceptors alfa.
• Blocadors d'adrenoreceptors alfa i beta.
• Blocadors d'adrenoreceptors beta.
• Blocadors dels canals de calci.
• Diürètics.
• Inhibidors de l'enzim conversiu de l'angiotensina (IECA)
• Inhibidors selectius de la renina.

MORT SOBTADA A L'ESPORT

És probable que el primer cas de
mort sobtada del que es tenen notícies és el del soldat grec Philippides, l’any 490 aC, qui va morir poc desprès d’haver corregut 42 km per anunciar a Atenes la victòria sobre l’exèrcit persa.
Tots hem conegut directa o indirectament algun cas de persones aparentment sanes que han patit una mort sobtada. Tenen especial rellevància aquelles que han succeït durant la pràctica esportiva, perquè solen afectar a gent sense problemes coneguts de salut i poden tenir un gran impacte social i mediàtic. No hi ha dubtes de que la pràctica regular d’esport té efectes beneficiosos sobre la salut, però també és cert que l’exercici físic intens, així com d’altres situacions estressants, poden ser desencadenants de complicacions en persones amb malalties del cor.

Entenem per mort sobtada aquella que es produeix de forma inesperada durant la primera hora des de l’aparició de símptomes. És molt més freqüent en homes que en dones, i la seva incidència se situa al voltant de 1:100.000 atletes i any. Els esportistes amb malalties cardíaques no diagnosticades tenen un risc molt superior.

Estudis recents realitzats demostren que més del 80% dels casos de mort sobtada tenen una causa cardíaca. D’entre les causes cardíaques, la malaltia de les artèries coronàries n’és la principal responsable, representant al voltant del 60% del total. Altres cardiopaties causants són les malalties valvulars, les miocardiopaties, la cardiopatia hipertensiva i les malalties elèctriques o canalopaties. Si ho analitzem per edats, per sobre de 30-35 anys, la majoria són degudes a malaltia coronària; però en nens i gent jove tenen molta més presència aquelles malalties de tipus congènit, com algunes de les mencionades abans.

Evidentment, la millor prevenció passa per un diagnòstic precoç de les malalties potencialment causants. Identificar els possibles candidats a patir un episodi de mort sobtada és un repte per al sistema sanitari. A Itàlia, des de 1982, la instauració d’un programa nacional de screening obligatori per a tots els joves participants en activitats esportives s’ha acompanyat d’una dràstica reducció dels episodis de mort sobtada durant la pràctica esportiva. Aquest fet ha estat vinculat a la detecció precoç de problemes cardíacs d’origen genètic, mitjançant la realització d’un electrocardiograma. Però la realització de proves diagnòstiques a una immensa quantitat de persones aparentment sanes xoca amb problemes de tipus econòmic i organitzatiu, sense oblidar els inconvenients de la possible detecció de “falsos positius”.

En general, les persones que ja han patit un problema cardíac i són controlades per un cardiòleg, ja han estat sotmeses a una valoració individualitzada del risc de mort sobtada, i han estat considerades les necessitats de tractament per a prevenir-la (farmacològiques, de revascularització, implantació d’un desfibril·lador…).

Si esteu interessats en saber més sobre Primers Auxilis punxeu aquest enllaç:
Veure Primers Auxilis en Aturada Cardiorespiratòri
ñya.

El problema és que més de la meitat dels casos es produeixen en persones que mai han tingut una malaltia cardíaca coneguda. Què podem fer els metges per a identificar aquests casos? En primer lloc, donada la freqüència de la malaltia coronària com a causant de mort sobtada, la identificació i tractament dels factors de risc de patir-la és clau. Aquests factors, ben coneguts, són el tabaquisme, la hipertensió arterial, la diabetis, les alteracions del colesterol, el sedentarisme i una alimentació inadequada, entre d’altres. Una història clínica detallada, fent especial èmfasi en la presència d’antecedents familiars i de símptomes preocupants com dolor toràcic o pèrdues de coneixement, així com l’auscultació del cor, ens poden alertar sobre l’existència de malalties amb risc de mort sobtada. Una prova tan senzilla com l’electrocardiograma permet descartar certes malalties o, en sentit contrari, posar-nos en la pista d’un diagnòstic. El ventall de proves diagnòstiques en cardiologia és ampli, i la informació que ens proporcionen molt acurada. L’altre repte és el d’oferir la màxima fiabilitat sense exposar el pacient a un excés de proves, i especialment evitant els riscos i efectes secundaris d’algunes d’aquestes exploracions. I això es pot aconseguir amb una valoració personalitzada.

Aquest és un enllaç interesant que us recomanane que llegiu:
Veure Els Anabolitzants a l'Esport