EL CICLE CARDÍAC : EL BATEC

Ja saps que el teu cor batega. El batec del cor és deu als moviments alternatius de contracció i relaxació de les parets musculars dels ventricles. Podem dir que hi ha dues fases en cada batec: 

 en la diàstole, els ventricles es relaxen i la sang hi penetra des deles aurícules;

 en la sístole, els ventricles es contrauen i la sang surt del cor per les artèries.

El cicle cardíac és la seqüència d'esdeveniments elèctrics, mecànics, sonors i de pressió, relacionats amb el flux de sang, que ocorren durant un batec complet del cor, és a dir, des del començament d'un batec cardíac fins a l'inici del següent. Té com a finalitat produir una sèrie de canvis de pressió perquè la sang circuli, de manera que al llarg del cicle la pressió augmenta i disminueix.

Cada cicle cardíac comença amb un potencial d'acció en el nòdul sinusal, que viatja al llarg de tot el sistema de conducció estimulant les cèl·lules perquè el múscul cardíac es contregui.

A cada batec es distingeixen cinc fases: sístole auricular ; contracció ventricular isovolumétrica ; ejecció ; relaxació ventricular isovolumètrica i ompliment ventricular passiu .

 Les tres primeres corresponen a la sístole (contracció miocàrdia, durant la qual el cor expulsa la sang que hi ha al seu interior) i les dues últimes a la diàstole (relaxació cardíaca, durant el qual el cor s'omple de sang). La diàstole és més llarga que la sístole: aproximadament dos terços de la durada total del cicle corresponen a la diàstole i un terç a la sístole.

SÍSTOLE AURICULAR El cicle s'inicia amb un potencial d'acció al nòdul sinusal que al principi es propagarà per les aurícules provocant la seva contracció. Al contraure aquestes, s'expulsa tota la sang que contenen cap als ventricles. Això és possible gràcies al fet que en aquesta fase, les vàlvules auriculoventriculars (mitral i tricúspide) estan obertes, mentre que les sigmoides (aòrtica i pulmonar) es troben tancades. Al final d'aquesta fase, tota la sang continguda al cor es trobarà als ventricles, donant pas a la següent fase.

CONTRACCIÓ VENTRICULAR ISOVOLUMÈTRICA L'ona de despolarització arriba als ventricles, que en conseqüència comencen a contraure. Això fa que la pressió augmenti a l'interior dels mateixos, de manera que la pressió ventricular excedirà a l'auricular i el flux tendirà a retrocedir cap a aquestes últimes. Tanmateix, això no passa, ja que l'augment de la pressió ventricular determina el tancament de les vàlvules auriculoventriculars, que impediran el flux retrògrad de sang. Per tant, en aquesta fase totes les vàlvules cardíaques es trobaran tancades.

EJECCIÓ La pressió ventricular també serà major que la pressió arterial en els grans vasos que surten del cor (tronc pulmonar i aorta) de manera que les vàlvules sigmoides s'obriran i el flux passarà dels ventricles a la llum d'aquests vasos. A mesura que la sang surt dels ventricles cap a aquests, la pressió ventricular anirà disminuint a la vegada que augmenta en els grans vasos. Això acaba igualant ambdues pressions, de manera que part del flux no passés, per gradient de pressió, cap a l'aorta i tronc pulmonar. El volum de sang que queda retingut al cor a l'acabar l'ejecció es denomina volum residual, telesistòlic o volum sistòlic final, mentre que el volum de sang expulsat serà el volum sistòlic o volum batec (aproximadament 70mL).

RELAXACIÓ VENTRICULAR ISOVOLUMÈTRICA Correspon al començament de la diàstole o, el que és el mateix, al període de relaxació miocàrdia. En aquesta fase, el ventricle es relaxa, de manera que aquest fet, juntament amb la sortida parcial de flux d'aquest mateix (ocorregut a la fase anterior), fan que la pressió al seu interior descendeixi enormement, passant a ser inferior a la dels grans vasos. Per aquest motiu, el flux de sang es torna retrògrad i passa a ocupar els pits aòrtic i pulmonar de les valves sigmoides, empenyent i provocant que aquestes es tanquin (en ocupar la sang els pits aòrtics, part del flux passarà a les artèries coronàries, amb origen en aquests mateixos). Aquesta etapa es defineix per tant com l'interval que transcorre des del tancament de les vàlvules sigmoides i l'obertura de les auriculoventriculars.

OMPLIMENT VENTRICULAR PASSIU Durant els processos comentats anteriorment, les aurícules s'hauran estat omplint de sang, de manera que la pressió en aquestes també serà major que en els ventricles, parcialment buidats i relaxats. El mateix gradient de pressió farà que la sang circuli des de les aurícules als ventricles, empenyent les vàlvules mitral i tricúspide, que s'obriran permetent el flux en aquest sentit. Una nova contracció auricular amb origen en el nòdul sinusal finalitzarà aquesta fase i iniciarà la sístole auricular del següent cicle.

El cor d’una persona adulta en repòs fa uns 70 batecs per minut. Aquest ritme es superior en els infants. En activitats de gran intensitat, el ritme amb què batega el cor, el ritme cardíac, pot arribar durant uns segons a les 200 pulsacions (batecs) per minut.Això és a causa de la necessitat de nutrients i d’oxigen dels músculs que estant treballant. La febre, els nervis... també poden incrementar el ritme cardíac.
Per a saber qué són els batecs ectòpics i quines són les seues causes feu click a aquest enllaç: http://www.news-medical.net/health/What-are-Ectopic-heartbeats-(Spanish).aspx