HIPERTENSIÓ : L'ENEMIG SILENCIÓS

La hipertensió es pot classificar com a essencial (primària) o secundària:

• La hipertensió essencial o primària vol dir que no es pot trobar cap causa mèdica que expliqui la pressió arterial elevada. Més del 95% de les hipertensions arterials són de tipus essencial.
• La hipertensió secundària indica que la pressió arterial alta és conseqüència d'una altra malaltia, com ara una malaltia renal o tumors (adenoma suprarenal o feocromocitoma).

Punxeu el segënt enllaç per Veure Consells per a Prendre la Tensió .

La hipertensió persistent és un dels factors de risc de: accident vascular cerebral, infart de miocardi, insuficiència cardíaca i aneurisma arterial, i és la principal causa d'insuficiència renal crònica.

L'edat és un factor de risc important.

 Símptomes i signes

• La hipertensió essencial lleu a moderada sol ser asimptomàtica.
• La hipertensió accelerada s'associa amb mal de cap, somnolència, confusió, trastorns visuals, nàusees i vòmits (encefalopatia hipertensiva).
• En els xiquets i lactants, alguns dels signes i símptomes són especialment importants com a retard del creixement, convulsions, irritabilitat o letargia, i dificultat respiratòria.
• En els nens pot causar mal de cap, fatiga, visió borrosa, epistaxi, i la paràlisi de Bell.

Les retines es veuen afectades, així el fons d'ull es veu una reducció del diàmetre de les artèries retinals i, en la hipertensió accelerada, fins i tot: hemorràgies o edema de papil·la.

Diagnòstic

La hipertensió arterial definida és l'elevació de les xifres de pressió arterial sistòlica (PAS) ≥ 140 mmHg i/o pressió arterial diastòlica (PAD) ≥ 90 mmHg. La hipertensió sistòlica aïllada correspon a una PAS ≥ 140 mmHg amb PAD <90 mmHg. La hipertensió clínica aïllada és una HTA registrada únicament a la sala de consulta amb pressió arterial ambulatòria d'una PAS < 135 mmHg i/o PAD < 85 mmHg. La hipertensió resistent implica una PAS ≥ 140 mmHg o una PAD ≥ 90 mmHg, tot i que hi ha un compliment adequat del tractament prescrit i algun dels fàrmacs és un diürètic.

La pressió arterial s'ha de mesurar dues vegades per cada visita en tres visites consecutives i s'ha de calcular la mitjana per visita. La pressió (o tensió) arterial (PA) és la pressió exercida per la circulació de la sang a les parets dels vasos sanguinis, i és un dels principals signes vitals. En cada batec del cor, la PA varia entre un màxim (pressió sistòlica) i un mínim (pressió diastòlica) de pressió. La PA disminueix a mesura que la circulació sanguínia va des del cor per les artèries, i té un major descens en les petites artèries i arterioles, i segueix disminuint a mesura que la sang es mou a través dels capil·lars i torna al cor per les venes.

El terme de pressió arterial generalment es refereix a la pressió que es mesura en el braç d'una persona, concretament en l'artèria braquial, utilitzant un esfigmomanòmetre. La PA d'una persona s'expressa generalment en termes de la pressió sistòlica i la pressió diastòlica, per exemple, 115/75 (o tradicionalment "11,5 per 7,5").

La HIPERTENSIÓ ARTERIAL (HTA) és una malaltia crònica consistent en una elevació persistent de la pressió arterial, per sobre de 140/90 mmHg. 

Per poder diagnosticar hipertensió arterial, les xifres mitjanes de pressió arterial han de ser elevades en cadascuna de les tres visites. S'ha de calcular el terme mitjà de les mitjanes de les tres visites .Us aconselle que visiteu el segënt enllaç per a saber més de la hipertensió:
 http://www.anatomiahumana.ucv.cl/morfo2/vasos.html.

Conseqüències

El risc de patir un esdeveniment cardiovascular depèn no solament de les xifres de pressió arterial, sinó també de la presència o no d'altres factors de risc cardiovascular (FRC), de manifestació en òrgans diana (MOD) i de la presència o absència de malaltia cardiovascular clínica (MCC) i/o condicions clíniques associades.

• El cor treballa amb més força i pot conduir a:
• Una arteriosclerosi de les coronàries (malaltia coronària).
• Una insuficiència cardíaca.
• La pressió en el sistema arterial pot conduir a un aneurisma arterial.
• El ronyó funciona malament i agreuja el problema de la hipertensió, que pot conduir a una insuficiència renal.

Tractament no farmacològic:   Modificacions en l'estil de vida

Seria aconsellable el següent:

• Descens de pes.
• Evitar hipertensors:
• Disminuint del consum d'alcohol: menys de 30 g. al dia en homes i de 20 g. en dones.
• Regalèssia.
• Reducció de la ingesta de sodi (menys de 6 g de sal comuna al dia).
• Exercici físic moderat aeròbic i isotònic (caminar, córrer, nedar, ballar, aeròbic, ciclisme ...) practicat de forma regular i gradual, durant 30-45 minuts al dia, la majoria dels dies de la setmana.
• Dieta rica en potassi i calci: consum elevat de fruites i vegetals, amb disminució de la ingesta total de greixos i de la proporció de greixos saturats; preferible peix a la carn.
• La supressió del consum de tabac és una mesura coadjuvant essencial per disminuir el risc cardiovascular global.

Tractament Farmacològic

 L’aparell cardiovascular és un sistema complex, necessari i vital per al funcionament del nostre organisme, de manera que les malalties que li afecten tenen un carácter greu o molt greu.

 Per tant, el tractamament sempre serà una tasca del metge o especialista què primer diagnosticarà la malatia hipertensiva i després determinarà el seu tractament.

Els principals fàrmacs utilitzats per a tractar les hipertensions són:

Antihipertensius classificats, aproximadament, per ordre decreixent d'ús: 

• Adrenèrgics d'acció central.
• Alguns vasodilatadors.
• Antagonistes dels receptors d'angiotensina II (ARA-II).
• Blocadors d'adrenoreceptors alfa.
• Blocadors d'adrenoreceptors alfa i beta.
• Blocadors d'adrenoreceptors beta.
• Blocadors dels canals de calci.
• Diürètics.
• Inhibidors de l'enzim conversiu de l'angiotensina (IECA)
• Inhibidors selectius de la renina.